Des d’Assolim som conscients del rol que tenen les empreses per combatre la desigualtat de gènere. Per aquest motiu, defensem l’equitat de gènere com un dels nostres pilars essencials.

Avui volem compartir l’experiència i visió sobre la importància d’impulsar el talent femení al món laboral de les tres treballadores d’Assolim amb més antiguitat de l’empresa.

Es tracta de la Lluisa Martínez, directora d’Administració d’Assolim, Yolanda Herrera, responsable d’Administració i Suport de Vendes de Froneri Nestlé, i Maribel Rodríguez, Cap d’Àrea de comercials.

Com ha sigut la teva evolució a Assolim?

LM: Jo vaig començar a Cefrusa l’any 2001 com a adjunta al director financer.  Diferents esdeveniments i la confiança del director general  amb la meva feina van fer que l’any 2009 després de fer una formació intensa,  em promocionés  i passés a ser la directora financera, haig d’agrair la confiança i l’oportunitat.

MR: Vaig començar a treballar a Assolim com a comercial. Després de 7 anys desenvolupant aquesta feina se’m va proposar una nova figura que, fins aleshores, no existia a l’empresa, com a cap d’equip. Aquest rol el vaig començar a la delegació de Tarragona i ara el continuo a Barcelona-Baix Llobregat.

Com has crescut personal i professionalment a l’empresa?

LM: Fa més de 20 anys que sóc a l’empresa, he viscut moments de tot tant en l’àmbit personal com professional. Personalment, vaig començar quan el meu fill tenia un any i al cap de tres anys vaig tenir la meva filla, he passat moments feliços i moments tristos. Professionalment, he anat formant-me constantment, hem viscut moments complicats, la crisi del 2008 que es va allargar per Cefrusa i que va concloure amb un Concurs el 2014 del que avui puc dir que ja tenim signat per la Jutgessa el compliment del concurs,  la compra per part del Grup Assolim, el canvi d’accionariat , el sentiment de pertànyer a un grup de Distribució líder al mercat… molt contenta de la millora professional .

MR: Crec que he evolucionat personalment gràcies a les oportunitats que m’ha donat l’empresa, sempre amb una actitud d’aprendre coses noves i d’avançar tecnològicament. També ha estat un factor determinant el treball en equip i la gestió dels recursos humans, com a part de la meva tasca com a cap d’equip.

Quines tasques concretes i responsabilitats comporta el teu treball?

LM: La directora financera  té la missió de gestionar i supervisar els recursos econòmics i financers de la companyia per poder optimitzar costos, liquiditat, rendibilitat i seguretat.

MR: Ser cap d’equip és una gran responsabilitat i, alhora, una gran satisfacció. Destacaria, com a tasques prioritàries: organitzar la feina de tot l’equip, acompanyar i recolzar els comercials en algunes visites a clients, donar recursos i informació als altres membres de l’equip i realitzar tasques de suport a la seva acció comercial. També col·laboro en l’elaboració de criteris i paràmetres de seguiment de les vendes, dels objectius prioritaris i de les fites que l’empresa ens proposa. A més, dono suport a l’equip per atendre les necessitats de les zones quan els comercials fan les seves vacances.

YH: Les tasques que desenvolupem al departament són molt variades, i estan enfocades a assistir al  nostre equip comercial tant el que treballa a peu de carrer com d’oficines, amb tasques de caràcter administratiu. A banda de  formar part d’aquest departament, soc la responsable de la gestió especialitzada d’un dels nostres principals partners, que és Helados Nestlé. La meva tasca consisteix en  la  gestió administrativa i comercial de tot el relacionat amb la línia de gelats que porta Assolim, fent  seguiment dels equips comercials, formacions, presentacions de producte, entre d’altres.

Quin és el moment que més t’ha marcat des que vas començar a treballar?

LM: Hi han hagut molts moments, destaco el dia de la presentació del concurs com a moment complicat, i moments feliços  el dia que em van dir que la jutgessa ha donat per complit el concurs (avui),  el dia que Assolim va signar la compra de Cefrusa, etc.

MR: Penso que el meu nomenament com a cap de la delegació de Tarragona va suposar un abans i un després en la meva trajectòria professional, ja que va esdevenir un gran repte professional i personal, donats els canvis en les tasques de la meva feina i els desplaçaments diaris des del meu domicili, a Barcelona.

YH: Sens dubte, va ser el canvi d’ubicació de les instal·lacions de Himsa Congelats i Gelats que estava ubicada a Mataró i que és una de les empreses que es va fusionar amb Solé Hermanos i de la qual va néixer Assolim. Aquest canvi em va suposar moure’m de la meva ciutat de residència, Mataró, i on sempre havia treballat, i desplaçar-me cap al Vallés, en una època en la que no existia el teletreball, i durant la qual els meus fills eren petits, em va ser bastant difícil conciliar.

Quines dificultats o reptes has trobat en la teva trajectòria laboral?

LM: Hem tingut moltes tensions econòmiques derivades del Concurs, al primer moment el repte principal era aconseguir que els proveïdors, als quals se’ls faria una quita important, mantinguessin la confiança amb nosaltres i ho van aconseguir.

MR: El repte més gran, sense cap dubte, ha estat el de guanyar-me la confiança del meu equip per  aconseguir, tots junts, els objectius que ens havíem marcat.

YH: Sens dubte, l’època més complexa va ser la de la criança dels fills.

Quines aspiracions i plans futurs tens a l’àmbit laboral?

LM: Ara estic estudiant un Màster en Finances que acabaré el mes de juny, ganes de continuar formant-me per tal de poder millorar professionalment.

MR: En primer lloc, seguir aprenent. Mai podem dir que ja ho sabem tot sobre una mateixa cosa. Sempre és possible superar-se i millorar. Segon, acomplir els meus objectius com a cap i aconseguir que el meu equip se senti satisfet de la tasca realitzada.

YH: Sempre intentar millorar professionalment i avançar. De cara al futur, doncs qui sap!

Quins aspectes canviaries del rol de la dona al sector de la distribució alimentària?

LM: Hi ha poques dones al sector de la distribució alimentària ocupant càrrecs importants, crec que un pas per a la igualtat començaria per millorar el posicionament de la dona dintre del sector

MR: Abans, aquest sector era primordialment un àmbit a on, majoritàriament, hi treballaven homes. Avui, a escala general, crec que ha millorat molt aquest aspecte. Dones i homes tenim les mateixes oportunitats per desenvolupar el nostre perfil professional.

YH: El rol principal de la dona al sector de la distribució alimentària actual està a oficines, i comencen a haver-hi més comercials de carrer, però no gaires en llocs de responsabilitat.

Consideres que hi ha poques dones al sector?

LM: Crec que sí, encara queda molt recorregut.

MR: Certament, encara som minoria. Tot i això, cada cop s’incorporen més dones en aquest camp.

YH: Podríem dir que no hi ha dones de forma homogènia a tots els departaments que formen una empresa de distribució alimentària. Durant els anys que hem tingut càmeres tant a Mataró com a Cardedeu (més de 20 anys), sols he vist dues noies camaristes i dues xofers, i va ser per personal en pràctiques. És cert que són tasques dures, i potser no gaires dones estarien disposades,  però també és cert que ni la societat està encara educada, ni moltes empreses preparades .

Com és d’important el paper de les empreses a l’hora d’impulsar el talent femení i potenciar la igualtat a l’àmbit laboral?

LM: És molt important, tan dintre de l’empresa com en la societat, el talent no té gènere i, per tant, hem de lluitar en aquest sentit.

MR: És important. L’empresa és un lloc de treball, però també d’adquisició de competències i destreses per al món laboral. Jo no faria cap diferència entre homes i dones. Crec que les empreses han de donar les mateixes oportunitats a tothom per a desenvolupar el seu potencial.

YH: Doncs és importantíssim, que no es discrimini, homes i dones som igual de capaços, ha de prevaler el perfil professional que tingui l’individu i que millor s’ajusti a les necessitats que tingui l’empresa en cada moment. Dit això,  si em planteges que hi ha dos candidats, home i dona,  amb perfils professionals idèntics, m’agradaria que les organitzacions obeint als seus principis, i no a la quota que li estableix el Departament d’Igualtat, donés prioritat a la dona. Sols amb gestos com aquest algun dia desapareixerà “el sostre de vidre”.

Malgrat que les empreses fan Plans d’igualtat, sempre hi ha un “residu” de patriarcat,  que no deixa que els èxits  aconseguits per dones siguin prou reconeguts, ni recompensats, fins que això no canviï no aconseguirem deixar de parlar de concepte Feminisme i Masclisme.

Què és el que més t’agrada de formar part d’Assolim?

LM: Assolim és un grup d’empreses, totes elles amb una identitat pròpia, però amb els mateixos valors i són els valors el que crec que és més important en una organització.

MR: El fet que sigui una empresa familiar, a on sempre m’he trobat acollida, respectada i valorada.

YH: El que més valoro de formar part d’Assolim és l’equip humà i la professionalitat de totes les persones que formen part de cada departament. Som un gran equip, que lluitem dia a dia per tirar-ho tot endavant.

De quina manera Assolim fomenta la igualtat i l’equitat d’oportunitats?

LM: És una feina de tots els equips, quan hi ha valors i cultura i es transmet de dalt a baix  és la millor manera de fomentar la igualtat.

MR: Sabent que cada lloc de treball té els seus condicionants, trobo que tots tenim les mateixes oportunitats de créixer laboralment i de formar-nos per a ser un gran equip. A Assolim això és una realitat.

YH: En els darrers anys, s’han promocionat 3 dones per càrrecs professionals de perfils ocupats històricament per homes. I cada cop tenim més dones comercials.